- El fin no justifica los medios.

Imatges que se'ns acostumen a reproduir a través de la pantalla del televisor, avui són fotogrames que la nostra retina capta en “vivo y directo”.

Des que vam sentir per primer cop la paraula crisi ja han passat quasi dos anys. Al principi l'alarma social estava latent, al govern no li convenia fer-ne cas excessiu i animava a la ciutadania a relaxar-se; així doncs la majoria de nosaltres ens comportàvem com ignorants pensant que els mitjans de comunicació exageraven quan parlaven del tema. Les repercussions d’aquesta crisi econòmica es començaren a notar: anava creixen el número de famílies que tenien dificultats per finalitzar el mes còmodament, centenars de fàbriques hagueren de tancar les seves portes i l’índex d’atur del país s’elevà al punt de que el més d’agost d’aquest 2010 es tancà amb un 20,5% de la població aturada, els contractes laborals cada cop eren més precaris i l’agitació social envers el panorama s’incrementava.

Malgrat el primer intent del govern per dissimular-ho, les evidències van esdevenir massa clares, així doncs el president va canviar d’estratègia; ara no cessava en repetir que les anomenades mesures d’austeritat eren fundamentals per sortir de la crisi.

La sèptima vaga general que viu Espanya des de que s’implantà fa trenta anys la democràcia ha estat convocada avui 29 de setembre de 2010. Sindicats, govern i ciutadans estem a prova. Lògicament es defensen diversos punts de vista que tenen en comú les mesures que s’han d’adoptar per millorar la pèssima situació econòmica en la que està submergida el nostre país. Sindicats reivindiquen amb força que la reforma laboral sigui rectificada per preservar la dignitat i supervivència del treballador, que les mesures no retallin els drets socials i laborals. Alhora defensen que no es congelin les pensions i sobretot que l’edat de jubilació no augmenti fins als 67 anys. Contràriament des de Madrid estan tranquils i irònicament deixen fer als congregats, no confien en que la participació sigui massiva, i prometen que després de la vaga l’aplicació del nou sistema de pensions serà pactat amb els principals grups sindicals.  

Senyalades manifestacions han estat convocades a les principals ciutats del país. Al capdavant d’aquestes mobilitzacions estan CCOO, UGT, USO, entre d’altres. Agrupacions coordinades amb una agenda i uns recorreguts a seguir, juntament amb unes demandes concretes cap als dirigents del govern.

En el cas de la Ciutat Condal, hem estat espectadors de la diferència de mètodes que alguns manifestants han triat per tal de fer sonar la seva veu. Mentre milers de treballadors sortien al carrer darrera de pancartes on  expressaven el seu desacord, frustració, indignació i fins i tot desesperació  amb l’actual situació laboral, econòmica i social del país, joves antisistema simplement s’unien als manifestants per crear malestar i provocar aldarulls cremant contenidors i d’altre mobiliari urbà, llançant pals, pedres, i tintant els furgons blindats dels Mossos; trencant els vidres d’algunes botigues, on fins i tot han robat material i han buidat caixes registradores. Uns Mossos d’Esquadra poc eficaços, però a la defensiva, ja cansats d’aquest tipus d’actuacions. Les forces policials han respós amb nombroses detencions i el desallotjament del "Banco Español de Crédito" que portava des del dissabte 25 de setembre en mans dels Okupes antisistema.

Un tipus de manifestacions socials que desgraciadament tenen un impacte comparable amb l’efecte d’un “amor platònic”: intens però efímer.

No veuen que amb les actuacions comeses no s’aconsegueix res del que els  treballadors, qui sostenen el país, estan reclamant urgentment. Si comparteixen el mateix fi que aquests obrers, per favor que es posin d’acord amb seus representants i que no malgastin els nostres impostos destrossant la ciutat.