dimarts, 24 de maig del 2011

Noches estudiantiles

Tratas de no dormir. Cierras los ojos con la premeditación de dejarlos descansar unos diez minutos. El ordenador te los deja rojos y sin lágrima. Traspuesta. Desconcertada los abres y tu primera visión es la pantalla negra de un ordenador. Te das cuenta. Sigues trabajando. Se cierran los párpados sin que tu voluntad los pueda frenar. Sueñas vivencias surrealistas. No quieres despertar y no lo haces. Son las 3:42 de la madrugada y la falta de interés te conduce a cubrirte bajo las sábanas. 
Prueba no superada.

dissabte, 21 de maig del 2011

Seria incompetencia de los Mossos d'Esquadra

España lleva toda la semana reivindicando la urgente necesidad de una Democracia Real. Como persona que pertenece a esta sociedad, he participado de la acampada de Plaça Catalunya de Barcelona. Estoy totalmente a favor de este espontaneo movimiento social que trata de cambiar el desolador panorama en el que nos estamos viendo abocados. 
     Un movimiento como este, no se ha iniciado antes por el conformismo al que nos han querido acostumbrar, por la poca cohesión social y porque el conjunto de la gente, en su mayoría, es individualista y le es parece una odisea llegar a empatizar con sus vecinos. Primero van sus intereses y la compasión se la guardan en el baúl del desván. 


En esta entrada vengo a contar una vivencia que me ha hecho explotar, tanto que necesito dejarla por escrito. 

Si se me permite diré que es para mover el culo de una vez, abrir los ojos y darse cuenta lo mal que funciona la administración pública – mero reflejo del estado – 

En concreto relataré el trato recibido por parte de los Mossos d’Esquadra. 

Para poneros en situación, hace apenas media hora iba en coche, a las doce menos poco, estaba llegando ya a casa y para ello tenía que meterme en una rotonda. De golpe, de la nada, veo en frente mío un discapacitado en el interior de la glorieta, por mi mismo carril; sin luces en la silla de ruedas eléctrica y sin chaleco reflectante que avisara de su presencia. Como es lógico me ha sobresaltado verle allí, sin ningún tipo de seguridad. Seguridad que peligraba tanto por él, como para los coches que podrían tener un accidente por su culpa. 

En ese momento no podía parar el coche para avisarle que se saliera de la vía de circulación ya que suponía una amenaza para todos. Así que he llamado a emergencias para que ellos se acercaran y pusieran remedio al asunto. Éstos no me han sabido responder, parecía que no sabían a quién meter el muerto así que ya harta de tanta indecencia y como todo estaba ocurriendo muy cerca de la oficina de los Mossos, en medio minuto me he plantado allí. 

Me encuentro con un joven Mosso que está en la puerta exterior de la oficina, ya en la calle. Apresurada le explico lo que ha pasado y le advierto que el hombre de la silla de ruedas va en su dirección. –atención a la lúcida respuesta del cuerpo de policía- Esta vía no está bajo mi jurisdicción, con lo cual poco puedo hacer. Además no puedo dejar la comisaría sola, porque no hay ningún compañero mío por aquí, estoy solo. Pero si le avisas de que se acerque aquí, a la oficina, ya le advertiré que no puede conducir a estas horas sin seguridad.

No ha sido necesario que articulara ni una palabra, mi cara se ha encargado de contestarle. 

Lo lógico en esta situación hubiese sido que el policía, que tenía a 100 metros al discapacitado, se acercara, le advirtiera, solucionara el problema de la manera pertinente, y volviera a la comisaría. Rápido y eficaz.

¿Cómo se pueden tener tan pocas luces? Si se ciñeran a respetar a su sentido común y se saltaran la burocracia, seguro que todo iría mejor. No era una operación de máximo riesgo, ni tenía que rellenar papeles o informar a sus superiores. Además no estoy pidiendo que se salten toda la jerarquía, el protocolo, o las normas que sean que les regulan y organizan, pero seamos sinceros: cómo es posible que en una ciudad como Girona, la comisaría de los Mossos esté vigilada por un solo agente. Y ya más a título individual, ese chico sabe qué función desempeña dentro la sociedad, sabe que tiene que velar por nuestra seguridad, o se ciñe a seguir palabra por palabra el libro que se les dan en la academia…

Ironia burocràtica: Administracions laiques que reserven espais a organitzacions religioses

Iniciada a finals del 2010, la polèmica entorn a la presencia de les capelles a facultats públiques catalanes, continua oberta. La Universitat de Barcelona ha estat víctima els darrers mesos de diferents actes reivindicatius en contra i a favor de la litúrgia cristiana, on la Facultat d’Empresarials i Economia n’és principal víctima. 


Cap confessió ideològica, religiosa i de culte, podrà tenir caràcter estatal -Constitució de l'Estat Espanyol, 1978-


Remuntant-nos a l’origen del conflicte cal explicar com l’administració pública es compromet amb la confessió catòlica de Barcelona. 

L’1 d’agost de 1988 es firmà un conveni entre la Universitat de Barcelona i Arquebisbat de la Ciutat Comtal. Els responsables d’aquesta “unió” van ser l’aleshores rector de la UB, Josep Maria Bricall, i l'Arquebisbe de Barcelona, Narcís Jubany i Arrou. Relació que es va establir en època franquista després que diferents facultats de la UB s’haguessin de construir sobre terres propietat de l’Arquebisbat de Barcelona.


La democràcia: l’arribada del estat no confessional no implica un estat laic

La Constitució Espanyola de 1978 contempla en l’article 16.1 que cap confessió ideològica, religiosa i de culte, podrà tenir caràcter estatal. Amb aquest article doncs, ens trobem el primer punt de discussió. Segons el que va ser degà de l’escola d’Empresarials de la UB, Joan Francesc Pont Clemente, “la llibertat ideològica, religiosa i de culte, té una dimensió positiva, la possibilitat de professar i practicar en públic i en privat, una opció filosòfica o confessional, i una dimensió negativa, la atorgament de caràcter laic a les administracions públiques, a les que s’impedeix tenir una coloració determinada. Al respecte a la llibertat ideològica, religiosa i de culte exigeix que el culte no es practiqui a les administracions públiques, excepte si adquireix una dimensió ecumènica en supòsits excepcionals, que no exclogui als humanistes.” 


20 anys d’un conveni vigent al segle XXI 

Ara ja fa 20 anys es signà el conveni on es contempla el següent: 

1. La concreció, al 1988, d'un acord pres prèviament al 1979, i la legitimació legal i democràtica d'una situació pre-constitucional. És a dir, fa legal, i adapta a l'etapa constitucional, la influència de l'església catòlica en el si de la Universitat de Barcelona mitjançant la implantació d'un servei religiós anomenat Servei d'Atenció i Formació Religiosa (SAFOR). 

2. Que aquest servei estaria vinculat al Rector o al Vicerrector o Vicerrectora designat. 

3. Que les funcions del SAFOR serien el d'acolliment religiós, l'estudi de temes i qüestions relacionades amb la fe, les celebracions de fe (eucaristies) i l'animació cultural. 

4. Que aquest servei podria fer servir de forma totalment gratuïta espais de la UB com la capella situada a l'edifici de l'Escola de Ciències Empresarials i un despatx de 30 metres quadrats a la Facultat de Dret. 

5. Que els espais abans esmenats serien d'ús privatiu i exclusiu. 


Les solucions que inicien altres focus de discussió 

Paradoxalment algunes de les repercussions del conflicte s’han generat al intentar solucionar-lo. Després de tenses reunions a mitjans del mes de gener del 2011, es va decidir suspendre la missa fins que es pugessin implantar les mesures de seguretat necessàries que, actualment, trobem els dies que a la capella s’oficia missa. Dues portes de seguretat a l’entrada de la capella i una altra al principi del passadís, tenen la funció de vetllar per la integritat física dels fidels que assisteixen els dimecres a la litúrgia cristiana. 

SAFOR és un servei d’assistència i formació religiosa que promou la Pastoral Universitària de l’Arquebisbat de Barcelona al Campus Diagonal i que ajunta diverses facultats de les universitats de Barcelona i la Politècnica de Catalunya. Aquesta organització catòlica va acabar denunciant al Govern de la universitat afectada al·legant que s’havia preferit anul·lar un dret constitucional lligat amb la llibertat de culte, en comptes d’enfrontar-se amb els manifestants. La direcció de la Facultat no pot dir se l’estigui atacant personalment, doncs segons declaracions de SAFOR “el seu deure és exercir d’autoritat per tal d’arreglar un supòsit penal que està succeint dins de les seves dependències i que condemna a la degana d’Econòmiques de ser l’autora del conflicte en el seu origen pel trasllat de la capella, que al final està acabant amb l’ofici de la missa”. 


Per la seva part la degana, Elisenda Paluzie, es va desentendre de fer qualsevol declaració que no fos per a mitjans de comunicació oficials i ja cansada del tractament i les conseqüències de la polèmica per part dels mitjans de comunicació, no es va pronunciar ni a favor ni en contra de la situació de l’espai religiós. La proposta que va oferir es resumia en traslladar la capella a la Facultat de Dret, solució que els estudiants van veure com una manera fàcil de lliurar el conflicte a un altre òrgan acadèmic. 


La creació de la facultat d’Empresarials i Economia com a una única, ha estat un dels detonants de la situació actual. D’aquesta unificació va néixer una macro-secretaria conjunta que ocuparia l’espai on es situava la primera capella a la facultat de Sociologia. Aquest fet va implicar que la ubicació de la nova capella, ara a la facultat d’ Empresarials i Economia, ocupés el lloc on fins fa gairebé un any es trobava un aula d’ estudi que els alumnes varen aconseguir amb ajut de l’Assemblea d’ Estudiants. 


Alex Morcuende, portaveu de l’ Associació d’ Estudiants Progressistes: "La manca d'actors polítics a la facultat explica el conformisme dels estudiants"


Les dues principals associacions implicades en el moviment generat a partir del trasllat de la capella, són Estudiants Pel Canvi (EPC) que defensen la continuïtat d’aquesta a la UB i d’ altra banda tenim Associació d’Estudiants Progressistes (AEP), detractors de la vigència de la capella a la universitat. 

Aquesta última, present en altres facultats de la UB, explica que “la manca d’actors polítics a la facultat explica el conformisme dels estudiants de sociologia amb la presència de la capella”. Alex Morcuende, estudiant de sociologia i portaveu d’AEP i Albert García, membre de l’Assemblea d’Estudiants expliquen: “volem que s’iniciï un debat entre la comunitat sobre si ha d’haver-hi o no un conveni amb l’Arquebisbat i que s’esdevingui amb un mecanisme de decisió, sigui referèndum, o el que sigui” al mateix temps amplien que “no acceptaríem una decisió via claustre ja que hi ha 300 persones que es reparteixen en estaments: professors, estudiants i treballadors; i els estudiants tenim un 30%, així que jo com estudiant quan entro al claustre em deixo un 70% del meu vot allà, per tant el que nosaltres volem és un referèndum on no hi hagin ponderacions, on una persona sigui un vot. Volem que tota la comunitat universitària amb el seu vot sencer, voti i decideixi si hem de tenir relacions o no amb la església catòlica”. El principal objectiu de l’EPC i l’Assemblea és eradicar el conveni, i si no és possible reformar-lo. En el cas que no fos possible eliminar la sala de culte, proposarien substituir-la per una aula de reflexió com la que tenen a la universitat Pompeu Fabra. 


Les reivindicacions dels sectors progressistes són l’antítesi del què demana l’EPC “la manera en que s’han manifestat els estudiants en contra de la permanència de la capella a la universitat no ens sembla la més adient, i lluitem perquè aquest mitjà de protesta no s’institucionalitzi. D’altra banda, creiem que els fidels, que són entre 60 i 70 cada dimecres, necessiten d’aquest espai que no esta reservat a les autoritats religioses sinó que ho gaudeixen els diferents membres de la comunitat cristiana”. Aquesta associació estudiantil aposta per la legitimitat de que la comissió catòlica tingui un espai dins la universitat pública perquè ja que si dins la facultat trobem la presència de diverses associacions, també hi pot conviure un grup d’estudiants que demani un espai per a manifestar les seves creences. 


Les autoritats acadèmiques es silencien

El rectorat de la Universitat de Barcelona ha ofert un discurs únic, elaborat i políticament correcte per a tots aquells ciutadans que vulguin estar informats sobre la situació actual. La vice-degana de relacions externes de la Facultat d’Economia i Empresarials de la UB, Cristina Poblet Farrés, en una entrevista als estudiants de periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona afirmava que “una de les vies de solució del problema seria modificar el conveni firmat amb l’Arquebisbat de Barcelona l’any 1988. El conveni és pot revisar, però cal fer-ho pels mitjans adequats, és a dir de manera democràtica en els òrgans de govern de la Universitat, fonamentalment en el Consell de Govern, on hi ha representació de tota la comunitat universitària.”


Cristina Poblet, vice-degana de la Facultat d’ Economia i Empresarials: “Catalunya ha de poder trobar solucions pròpies i consensuades a les universitats"


D’altra banda cal aclarir que l’Estat Espanyol és un estat no confessional, fet que com apunta la vice-degana a l’entrevista, no significa que el nostre país es declari laic i per tant no contempli a les comunitats de les diferents religions. Defensant la seva opinió des del càrrec que ocupa, Cristina Poblet, estableix un paral·lelisme entre la situació que pateix la UB amb la inexistència de controvèrsia en quant a la presència de capelles en aeroports i hospitals de domini públic animant als ciutadans a iniciar una reflexió interior de la mateixa manera que anima als estudiants de les diferents facultats a “Obrir un debat com a forma d’exterioritzar els arguments de totes les parts. Això seria interessant i necessari per trobar vies de solució, però no sé seria suficient.” Davant la llei, la vice-degana de la facultat exigeix que “Catalunya ha de poder trobar solucions pròpies i consensuades a les universitats des del govern de la Generalitat. De fet, el servei religiós de la UB és utilitzat també per la comunitat universitària de la UPC, amb la qual compartim el campus d’excel·lència internacional, BKC. També existeix un SAFOR a la UAB, depenent del Bisbat de Terrassa, que no disposa de capella pròpia però utilitza una aula de l’edifici de serveis als estudiants per a fer-hi missa.”


Les declaracions de Cristina Poblet, insuficients al parer dels estudiants de periodisme, no parlen del pròxim canvi que es produirà en relació a la ubicació de la capella catòlica. Segons diverses fonts properes als membres de l’Assemblea d’Estudiants, el curs vinent la capella que es troba a la Facultat d’ Economia i Empresa es traslladarà a la Facultat de Ciències Polítiques i Dret. Aquesta serà, tot apunta, la solució que el rectorat de la Universitat de Barcelona a la situació en la que es troba actualment i probablement inaugurarà noves mobilitzacions estudiantils ja que no suposaria una decisió equànime per cap de les comunitats estudiantils que es troben a la UB.



(Reportatge realitzat amb Alba Vera Fernández)

dimecres, 16 de març del 2011

Tener el programa político del PSOE como Biblia

Entrevista a PEDRO ZEROLO

El secretario de Movimientos Sociales y Relaciones con las ONG del PSOE, y concejal del Ayuntamiento de Madrid desde 2003, es uno de los políticos con más seguidores en las redes sociales. El abogado participó en el XII Congreso de Periodismo Digital organizado por la Asociación de Periodistas de Aragón 


<<Las redes sociales nos permiten acercarnos más a la ciudadanía>> 


- Tiene usted más de 2500 seguidores en la red social Twitter, ¿no le espanta que una publicación poco acertada para estos pueda convertirse en un hecho tan noticioso como para abrir un telediario como le pasó a Pérez Reverte con los comentarios a Moratinos? ¿Cómo ve el papel del periodista ante un hecho similar? 

Cuido lo que pongo en la red, no suelo improvisar, exceptuando los pequeños tweets donde comento donde estoy, pero cuido las noticias, el lenguaje, las contestaciones, y ante todo escucho y presto atención a todo lo que la gente cuenta en la red. 

Las redes sociales han logrado lo imposible y es que cada cual pueda publicar sus ideas. Hay temas que no suelen tener espacio en los medios de comunicación, generalmente los relacionados con las ONG, la Acción Social, etc., y estas redes permiten dar a conocer esas noticias que no tienen cabida en los medios tradicionales, incluso en los digitales. 

- ¿Cree que el papel de Twitter puede convertirse en una fuente fiable de confianza en el ciudadano? ¿Será como un medidor de popularidad en el que una pérdida de seguidores sea un indicador de que sus acciones o declaraciones no sean de agrado por parte del público de izquierdas/socialista? 

Creo que las redes sociales nos permiten acercarnos más a la ciudadanía. Deja de verse al político como una persona inaccesible o lejana, y eso es lo que yo procuro, que se me vea como alguien cercano, alguien a quien le pueden contar lo que piensan y a quien le pueden criticar, si hay algo que no les gusta. Estoy preparado para la crítica y por ello respondo siempre con transparencia a todo aquel que me sigue. Procuro cuidar a todas las personas que me siguen con mis mensajes pero lo bueno que tienen las redes es que uno sigue o no a alguien, sin tener que dar explicaciones. Intento contestar, siempre que puedo, pero reconozco que luego en el día a día, a veces no es posible llegar a todo el mundo. Desde un principio tuve claro que si de verdad quería comunicarme con la gente debía ser yo el que gestionara y contestara a quienes quieren seguir mi perfil, y creo que esa es la mejor manera de no perder, sino de ganar. 



<<Las redes sociales han logrado lo imposible, cada cual puede publicar sus ideas>> 



- Leire Pajín conversaba en “Hoy por Hoy” en la Cadena Ser con Carles Francino sobre la Ley de Igualdad y expresaba su deseo de verla entrar en vigor en esta misma legislatura. Después de la controvertida polémica con el alcalde de Valladolid con la ministra de igualdad, ¿qué instrumentos o mecanismos serían óptimos para mejorar nuestra calidad de vida como ciudadanos de un estado democrático en torno a este aspecto? 

La futura Ley de Igualdad de Trato y no Discriminación será una ley para proteger y garantizar los derechos de la mayoría de la población. Todos, en algún momento de nuestra vida, estamos expuestos a padecer algún tipo de discriminación y por eso esta ley se convertirá en un instrumento de integración individual y colectiva. La ley desarrollará y ampliará toda la legislación comunitaria en materia de igualdad de trato y no discriminación y colocará a nuestro país en la vanguardia de los países que impulsan legislaciones para la garantía efectiva del derecho a igual consideración y trato. 

Con esta ley profundizaremos en ampliación de derechos a toda la ciudadanía, se trata de un enfoque novedoso que contribuye a la consolidación de las ideas de igualdad, como es la no discriminación y de justicia como es la igualdad de oportunidades para todas y todos. Será una ley para la convivencia y la integración y una poderosa herramienta para generar una amplia cohesión social. Está claro que la diversidad ya forma parte de este país y debemos protegerla. 



<<Me siento orgulloso de haber contribuido a la aprobación de la ley del matrimonio homosexual>> 



- Su participación en la legislación del matrimonio homosexual en España ha sido un capitulo clave en su carrera política que lo convirtió durante una etapa en un personaje mediático durante la negociación con la oposición. ¿Considera pues, que esa etapa lo ha convertido en un personaje aun más mediático o quizá a que los ciudadanos le reconozcan más por su papel en la aprobación de ley? 

España ha hecho historia con la aprobación de esta ley y me siento muy orgulloso de haber contribuido a la aprobación de la ley de matrimonio entre personas del mismo sexo, una ley que no ha hecho más que ampliar derechos a los que no los teníamos, como también lo hará la futura Ley Integral para la Igualdad de Trato y la No Discriminación, una propuesta que ha salido de la Secretaría de Movimientos Sociales y Relaciones con las ONG, de la que soy responsable. Me considero uno más, nada menos. 

- Llevamos ya ocho años de mandato socialista, acumulan dos legislaturas consecutivas, usted en su blog manifestaba que “la educación da las habilidades necesarias para la convivencia y la buena resolución de conflictos”. ¿Considera que en ese ámbito nuestro país retrocede actualmente? ¿Cree que recortar por el sector de la educación es adecuado en estado de crisis? 

Efectivamente, creo que la educación es fundamental, y así también lo cree el Gobierno porque por primera vez España supera el 5% de gasto sobre su PIB en Educación. Actualmente, los estudiantes que se benefician de becas son un 30% más de los que lo hacían en 2004, cuando gobernaba el PP