El divendres passat dia 4 de febrer, cinc alumnes de primer de Periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona van participar en el col·loqui que el programa, Tots x Tots de COMRàdio, reserva pels joves.
Lorena Morena, Queralt Morros, Emma Muntané, Pedro Jordana i Núria López van prendre la paraula per exposar la seva opinió sobre alguns dels conflictes socials actuals. Durant trenta minuts es va parlar de la possibilitat dels periodistes novells de treballar a mitjans de comunicació locals, de la Llei anti-tabac, de l'important paper que han jugat els joves a les revolucions de Tunísia i Egipte, però sobretot, amb més ressonància, es va parlar del Pla Bolonya. Llei estudiantil que no respatllen per la seva mala implantació. No se'ls informa del seu funcionament i aplicació, i des de la seva Facultat no ajuden. Es queixen de la mala organització i de no veure'l aplicat totes les assignatures de manera igualitària.
Després de tantes vegades com he vist aquest fragment, la veu ruda i penetrant que convenç per la seva seguretat, em segueix emocionant i fa que els ulls se m’humitegin. El que vaig sentir el primer dia que per casualitat -o no- em vaig topar amb aquest vídeo, no ho oblidaré mai. Pero aquelles persones que no hagin tingut el plaer d’escoltar el míting, el que vaig sentir i sento, els resultarà hipòcrita o fingit.
Pel bé la de la humanitat, quasi tothom ha sentit a parlar o té una mera referència de qui va ser Martin Luther King; un afroamericà que cregué en el seu somni. Fou un personatge que transcendí perquè estimava la causa per la qual lluitava, un ideal que no va veure instaurat malgrat els seus esforços, i que nosaltres, unes quantes dècades més tard, tampoc podem afirmar amb eufòria que hàgim aconseguit.
A l'igual que Gandhi, va creure oportú no recórrer a la violència per tal de fer arribar el seu missatge. Es va servir de manifestacions, on la única eina vehicular va ser la paraula.
Literalment, fins l'últim dia de la seva vida, es dedicà a denunciar la discriminació racial i el no compliment dels drets humans. El llegat que va voler transmetre no va arribar al cor de la persona que l’any 1968 el va assassinar.
Si el hombre no ha descubierto nada por lo que morir, no es digno de vivir.
Nada en el mundo es más peligroso que la ignorancia sincera y la estupidez concienzuda
Tal com he fet referència al principi, encara al segle XXI no hem aconseguit acabar amb la discriminació racial. Els occidentals continuem encegats en el nostre etnocentrisme. El que podríem anomenar apartheid no és un malson del passat, doncs segueix instaurat en els nostres pensaments més primaris. I si no és així, com s’explica l’expulsió de gitanos romanesos a França, o que la candidatura de Plataforma per Catalunya (Programa electoral xenòfob) hagi aconseguit 75.321 vots?
Reconeguem que: Hemos aprendido a volar como los pájaros, a nadar como los peces; pero no hemos aprendido el sencillo arte de vivir como hermanos.
