No te ofusques tratando de ser "unique"

Me ofrezco voluntaria para presentaros lo que debe ser conocido como "moda Lomography". Las cámaras analógicas han vuelto. En pleno siglo XXI donde la tecnología ha llegado a un nivel de excelencia supremo, el ser humano necesita volver a lo antiguo -actualmente llamado "retro" - para reinventarse. Parece que para saciar la impetuosa necesidad de definirnos recurrimos al pasado. ¿Es que lo de ahora no tiene sustancia; sólo nos llenan tiempos pasados?

Me siento orgullosa de que al menos vuelvan tendencias que aporten coloración a la vida. Una vida monocromática no puede ser digerible.

Hay muchos tipos de cámaras Lomo aunque una característica las une: las fotografías vuelven a guardarse en carretes de 35mm o más curioso aún, en carretes de 120mm. Por lo tanto si usas una Lomo dejarás de ver al instante qué ha capturado tu cámara, dejarás de borrar fotos que según tú son feas, dejarás de tener las instantáneas el mismo día de la toma. A cambio contarás ansioso los días de la semana que quedan para que tu tienda fotográfica haya revelado tus 12 o 16 imágenes, esos retratos serán impresos en cuadrados más románticos que no la típica foto 10x15, los colores serán intensos y cálidos, el mínimo detalle se verá resaltado en el papel fotográfico, un halo muy diferente envolverá el retrato... Acabarás valorando lo que una instantánea significa, esa fracción de segundo que se inmortaliza cobrará sentido por si solo, un sentido especial cuyo creador serás tú.

La fotografía analógica es para románticos y artistas. 

Termino presentando Mi primera vez con una Lomo Diana F+. De dieciséis fotos, cinco se salvaron de quemarse.

 

 

Noches estudiantiles

Tratas de no dormir. Cierras los ojos con la premeditación de dejarlos descansar unos diez minutos. El ordenador te los deja rojos y sin lágrima. Traspuesta. Desconcertada los abres y tu primera visión es la pantalla negra de un ordenador. Te das cuenta. Sigues trabajando. Se cierran los párpados sin que tu voluntad los pueda frenar. Sueñas vivencias surrealistas. No quieres despertar y no lo haces. Son las 3:42 de la madrugada y la falta de interés te conduce a cubrirte bajo las sábanas. 

Prueba no superada.

Seria incompetencia de los Mossos d'Esquadra

España lleva toda la semana reivindicando la urgente necesidad de una Democracia Real. Como persona que pertenece a esta sociedad, he participado de la acampada de Plaça Catalunya de Barcelona. Estoy totalmente a favor de este espontaneo movimiento social que trata de cambiar el desolador panorama en el que nos estamos viendo abocados. 

     Un movimiento como este, no se ha iniciado antes por el conformismo al que nos han querido acostumbrar, por la poca cohesión social y porque el conjunto de la gente, en su mayoría, es individualista y le es parece una odisea llegar a empatizar con sus vecinos. Primero van sus intereses y la compasión se la guardan en el baúl del desván. 

En esta entrada vengo a contar una vivencia que me ha hecho explotar, tanto que necesito dejarla por escrito. 

Si se me permite diré que es para mover el culo de una vez, abrir los ojos y darse cuenta lo mal que funciona la administración pública – mero reflejo del estado – 

En concreto relataré el trato recibido por parte de los Mossos d’Esquadra. 

Para poneros en situación, hace apenas media hora iba en coche, a las doce menos poco, estaba llegando ya a casa y para ello tenía que meterme en una rotonda. De golpe, de la nada, veo en frente mío un discapacitado en el interior de la glorieta, por mi mismo carril; sin luces en la silla de ruedas eléctrica y sin chaleco reflectante que avisara de su presencia. Como es lógico me ha sobresaltado verle allí, sin ningún tipo de seguridad. Seguridad que peligraba tanto por él, como para los coches que podrían tener un accidente por su culpa. 

En ese momento no podía parar el coche para avisarle que se saliera de la vía de circulación ya que suponía una amenaza para todos. Así que he llamado a emergencias para que ellos se acercaran y pusieran remedio al asunto. Éstos no me han sabido responder, parecía que no sabían a quién meter el muerto así que ya harta de tanta indecencia y como todo estaba ocurriendo muy cerca de la oficina de los Mossos, en medio minuto me he plantado allí. 

Me encuentro con un joven Mosso que está en la puerta exterior de la oficina, ya en la calle. Apresurada le explico lo que ha pasado y le advierto que el hombre de la silla de ruedas va en su dirección. –atención a la lúcida respuesta del cuerpo de policía- Esta vía no está bajo mi jurisdicción, con lo cual poco puedo hacer. Además no puedo dejar la comisaría sola, porque no hay ningún compañero mío por aquí, estoy solo. Pero si le avisas de que se acerque aquí, a la oficina, ya le advertiré que no puede conducir a estas horas sin seguridad.

No ha sido necesario que articulara ni una palabra, mi cara se ha encargado de contestarle. 

Lo lógico en esta situación hubiese sido que el policía, que tenía a 100 metros al discapacitado, se acercara, le advirtiera, solucionara el problema de la manera pertinente, y volviera a la comisaría. Rápido y eficaz.

¿Cómo se pueden tener tan pocas luces? Si se ciñeran a respetar a su sentido común y se saltaran la burocracia, seguro que todo iría mejor. No era una operación de máximo riesgo, ni tenía que rellenar papeles o informar a sus superiores. Además no estoy pidiendo que se salten toda la jerarquía, el protocolo, o las normas que sean que les regulan y organizan, pero seamos sinceros: cómo es posible que en una ciudad como Girona, la comisaría de los Mossos esté vigilada por un solo agente. Y ya más a título individual, ese chico sabe qué función desempeña dentro la sociedad, sabe que tiene que velar por nuestra seguridad, o se ciñe a seguir palabra por palabra el libro que se les dan en la academia…

Ironia burocràtica: Administracions laiques que reserven espais a organitzacions religioses

Iniciada a finals del 2010, la polèmica entorn a la presencia de les capelles a facultats públiques catalanes, continua oberta. La Universitat de Barcelona ha estat víctima els darrers mesos de diferents actes reivindicatius en contra i a favor de la litúrgia cristiana, on la Facultat d’Empresarials i Economia n’és principal víctima. 

Cap confessió ideològica, religiosa i de culte, podrà tenir caràcter estatal -Constitució de l'Estat Espanyol, 1978-

Remuntant-nos a l’origen del conflicte cal explicar com l’administració pública es compromet amb la confessió catòlica de Barcelona. 

L’1 d’agost de 1988 es firmà un conveni entre la Universitat de Barcelona i Arquebisbat de la Ciutat Comtal. Els responsables d’aquesta “unió” van ser l’aleshores rector de la UB, Josep Maria Bricall, i l'Arquebisbe de Barcelona, Narcís Jubany i Arrou. Relació que es va establir en època franquista després que diferents facultats de la UB s’haguessin de construir sobre terres propietat de l’Arquebisbat de Barcelona.

La democràcia: l’arribada del estat no confessional no implica un estat laic

La Constitució Espanyola de 1978 contempla en l’article 16.1 que cap confessió ideològica, religiosa i de culte, podrà tenir caràcter estatal. Amb aquest article doncs, ens trobem el primer punt de discussió. Segons el que va ser degà de l’escola d’Empresarials de la UB, Joan Francesc Pont Clemente, “la llibertat ideològica, religiosa i de culte, té una dimensió positiva, la possibilitat de professar i practicar en públic i en privat, una opció filosòfica o confessional, i una dimensió negativa, la atorgament de caràcter laic a les administracions públiques, a les que s’impedeix tenir una coloració determinada. Al respecte a la llibertat ideològica, religiosa i de culte exigeix que el culte no es practiqui a les administracions públiques, excepte si adquireix una dimensió ecumènica en supòsits excepcionals, que no exclogui als humanistes.” 

20 anys d’un conveni vigent al segle XXI 

Ara ja fa 20 anys es signà el conveni on es contempla el següent: 

1. La concreció, al 1988, d'un acord pres prèviament al 1979, i la legitimació legal i democràtica d'una situació pre-constitucional. És a dir, fa legal, i adapta a l'etapa constitucional, la influència de l'església catòlica en el si de la Universitat de Barcelona mitjançant la implantació d'un servei religiós anomenat Servei d'Atenció i Formació Religiosa (SAFOR). 

2. Que aquest servei estaria vinculat al Rector o al Vicerrector o Vicerrectora designat. 

3. Que les funcions del SAFOR serien el d'acolliment religiós, l'estudi de temes i qüestions relacionades amb la fe, les celebracions de fe (eucaristies) i l'animació cultural. 

4. Que aquest servei podria fer servir de forma totalment gratuïta espais de la UB com la capella situada a l'edifici de l'Escola de Ciències Empresarials i un despatx de 30 metres quadrats a la Facultat de Dret. 

5. Que els espais abans esmenats serien d'ús privatiu i exclusiu. 

Les solucions que inicien altres focus de discussió 

Paradoxalment algunes de les repercussions del conflicte s’han generat al intentar solucionar-lo. Després de tenses reunions a mitjans del mes de gener del 2011, es va decidir suspendre la missa fins que es pugessin implantar les mesures de seguretat necessàries que, actualment, trobem els dies que a la capella s’oficia missa. Dues portes de seguretat a l’entrada de la capella i una altra al principi del passadís, tenen la funció de vetllar per la integritat física dels fidels que assisteixen els dimecres a la litúrgia cristiana. 

SAFOR és un servei d’assistència i formació religiosa que promou la Pastoral Universitària de l’Arquebisbat de Barcelona al Campus Diagonal i que ajunta diverses facultats de les universitats de Barcelona i la Politècnica de Catalunya. Aquesta organització catòlica va acabar denunciant al Govern de la universitat afectada al·legant que s’havia preferit anul·lar un dret constitucional lligat amb la llibertat de culte, en comptes d’enfrontar-se amb els manifestants. La direcció de la Facultat no pot dir se l’estigui atacant personalment, doncs segons declaracions de SAFOR “el seu deure és exercir d’autoritat per tal d’arreglar un supòsit penal que està succeint dins de les seves dependències i que condemna a la degana d’Econòmiques de ser l’autora del conflicte en el seu origen pel trasllat de la capella, que al final està acabant amb l’ofici de la missa”. 

Per la seva part la degana, Elisenda Paluzie, es va desentendre de fer qualsevol declaració que no fos per a mitjans de comunicació oficials i ja cansada del tractament i les conseqüències de la polèmica per part dels mitjans de comunicació, no es va pronunciar ni a favor ni en contra de la situació de l’espai religiós. La proposta que va oferir es resumia en traslladar la capella a la Facultat de Dret, solució que els estudiants van veure com una manera fàcil de lliurar el conflicte a un altre òrgan acadèmic. 

La creació de la facultat d’Empresarials i Economia com a una única, ha estat un dels detonants de la situació actual. D’aquesta unificació va néixer una macro-secretaria conjunta que ocuparia l’espai on es situava la primera capella a la facultat de Sociologia. Aquest fet va implicar que la ubicació de la nova capella, ara a la facultat d’ Empresarials i Economia, ocupés el lloc on fins fa gairebé un any es trobava un aula d’ estudi que els alumnes varen aconseguir amb ajut de l’Assemblea d’ Estudiants. 

Alex Morcuende, portaveu de l’ Associació d’ Estudiants Progressistes: "La manca d'actors polítics a la facultat explica el conformisme dels estudiants"

Les dues principals associacions implicades en el moviment generat a partir del trasllat de la capella, són Estudiants Pel Canvi (EPC) que defensen la continuïtat d’aquesta a la UB i d’ altra banda tenim Associació d’Estudiants Progressistes (AEP), detractors de la vigència de la capella a la universitat. 

Aquesta última, present en altres facultats de la UB, explica que “la manca d’actors polítics a la facultat explica el conformisme dels estudiants de sociologia amb la presència de la capella”. Alex Morcuende, estudiant de sociologia i portaveu d’AEP i Albert García, membre de l’Assemblea d’Estudiants expliquen: “volem que s’iniciï un debat entre la comunitat sobre si ha d’haver-hi o no un conveni amb l’Arquebisbat i que s’esdevingui amb un mecanisme de decisió, sigui referèndum, o el que sigui” al mateix temps amplien que “no acceptaríem una decisió via claustre ja que hi ha 300 persones que es reparteixen en estaments: professors, estudiants i treballadors; i els estudiants tenim un 30%, així que jo com estudiant quan entro al claustre em deixo un 70% del meu vot allà, per tant el que nosaltres volem és un referèndum on no hi hagin ponderacions, on una persona sigui un vot. Volem que tota la comunitat universitària amb el seu vot sencer, voti i decideixi si hem de tenir relacions o no amb la església catòlica”. El principal objectiu de l’EPC i l’Assemblea és eradicar el conveni, i si no és possible reformar-lo. En el cas que no fos possible eliminar la sala de culte, proposarien substituir-la per una aula de reflexió com la que tenen a la universitat Pompeu Fabra. 

Les reivindicacions dels sectors progressistes són l’antítesi del què demana l’EPC “la manera en que s’han manifestat els estudiants en contra de la permanència de la capella a la universitat no ens sembla la més adient, i lluitem perquè aquest mitjà de protesta no s’institucionalitzi. D’altra banda, creiem que els fidels, que són entre 60 i 70 cada dimecres, necessiten d’aquest espai que no esta reservat a les autoritats religioses sinó que ho gaudeixen els diferents membres de la comunitat cristiana”. Aquesta associació estudiantil aposta per la legitimitat de que la comissió catòlica tingui un espai dins la universitat pública perquè ja que si dins la facultat trobem la presència de diverses associacions, també hi pot conviure un grup d’estudiants que demani un espai per a manifestar les seves creences. 

Les autoritats acadèmiques es silencien

El rectorat de la Universitat de Barcelona ha ofert un discurs únic, elaborat i políticament correcte per a tots aquells ciutadans que vulguin estar informats sobre la situació actual. La vice-degana de relacions externes de la Facultat d’Economia i Empresarials de la UB, Cristina Poblet Farrés, en una entrevista als estudiants de periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona afirmava que “una de les vies de solució del problema seria modificar el conveni firmat amb l’Arquebisbat de Barcelona l’any 1988. El conveni és pot revisar, però cal fer-ho pels mitjans adequats, és a dir de manera democràtica en els òrgans de govern de la Universitat, fonamentalment en el Consell de Govern, on hi ha representació de tota la comunitat universitària.”

Cristina Poblet, vice-degana de la Facultat d’ Economia i Empresarials: “Catalunya ha de poder trobar solucions pròpies i consensuades a les universitats"

D’altra banda cal aclarir que l’Estat Espanyol és un estat no confessional, fet que com apunta la vice-degana a l’entrevista, no significa que el nostre país es declari laic i per tant no contempli a les comunitats de les diferents religions. Defensant la seva opinió des del càrrec que ocupa, Cristina Poblet, estableix un paral·lelisme entre la situació que pateix la UB amb la inexistència de controvèrsia en quant a la presència de capelles en aeroports i hospitals de domini públic animant als ciutadans a iniciar una reflexió interior de la mateixa manera que anima als estudiants de les diferents facultats a “Obrir un debat com a forma d’exterioritzar els arguments de totes les parts. Això seria interessant i necessari per trobar vies de solució, però no sé seria suficient.” Davant la llei, la vice-degana de la facultat exigeix que “Catalunya ha de poder trobar solucions pròpies i consensuades a les universitats des del govern de la Generalitat. De fet, el servei religiós de la UB és utilitzat també per la comunitat universitària de la UPC, amb la qual compartim el campus d’excel·lència internacional, BKC. També existeix un SAFOR a la UAB, depenent del Bisbat de Terrassa, que no disposa de capella pròpia però utilitza una aula de l’edifici de serveis als estudiants per a fer-hi missa.”

Les declaracions de Cristina Poblet, insuficients al parer dels estudiants de periodisme, no parlen del pròxim canvi que es produirà en relació a la ubicació de la capella catòlica. Segons diverses fonts properes als membres de l’Assemblea d’Estudiants, el curs vinent la capella que es troba a la Facultat d’ Economia i Empresa es traslladarà a la Facultat de Ciències Polítiques i Dret. Aquesta serà, tot apunta, la solució que el rectorat de la Universitat de Barcelona a la situació en la que es troba actualment i probablement inaugurarà noves mobilitzacions estudiantils ja que no suposaria una decisió equànime per cap de les comunitats estudiantils que es troben a la UB.

(Reportatge realitzat amb Alba Vera Fernández)